Divendres, 24 De Març De 2017
C. Monsenyor Vilaplana, 30, Sarroca de Lleida - 25175
Telèfon: 973 126 001 Fax: 973 126 235

Història

HISTÒRIA

Foto

La població té l'origen en el castell de Sarroca, que encara domina la caseria, del qual resta la base i una torre arruïnada. El 1357 el rei Pere III vengué a Francesc de Santcliment, important ciutadà de Lleida, la jurisdicció total (mer i mixt imperi) del castell de Sarroca, però els Santcliment ja devien posseir el domini senyorial sobre aquestes terres (el cognom de Sarroca apareix a Lleida des del segle XII i fou especialment important Jaume de Sarroca, canonge i bisbe d'Osca, mort el 1289, que sembla que redactà el Llibre dels feits, de Jaume I). En el fogatge de 1365-70, Sarroca ( la Roca, segons el document) era del mateix Francesc de Santcliment (senyor d'Alcarràs, Montagut i Llardecans); a aquesta època correspon la part gòtica del castell. Els Santcliment —que arribaren a paers en cap de Lleida—, s'enfrontaren sovint amb el capítol lleidatà i participaren en els torneigs de la confraria de Sant Jordi. Sarroca, quan s'establí aquesta confraria, era regida pels Santcliment de Prunera (1553), i llavors es bastí la façana plateresca de la seva església. És interessant la visió del viatger Enrique Cock (1585): "... está en un valle estéril y tiene, a mano izquierda del camino real, un castillo fundado en una peña, cuyo señor era un caballero de Barcelona llamado Clemente Prunera que poco ha murió. Corre un arroyo por su valle hasta el Segre, la gente es muy pobre y cuasi no consentía huéspedes, porque gran parte dellos murió este verano pasado y quedaban muchas casas yermas y sin moradores." Mentre la senyoria d'Alcarràs passà dels Santcliment als ducs de Solferino, els Santcliment de Prunera vengueren el 1618 la baronia de Sarroca i Llardecans a Josep de Castellvell, senyor de Maials, veí de Lleida i cavaller de Sant Jordi, i els dos pobles passaren a formar part de la baronia de Maials. Els Castellvell foren austriacistes en la guerra de Successió i Sarroca, que ja havia estat un baluard en la guerra contra Joan II i en la dels Segadors, tornà a tenir importància estratègica i els veïns del poble hagueren de treure una gran quantitat de gra de les sitges. El domini passà als Bassecourt, comtes de Santa Clara i barons de Maials; a la fi del segle XVIII i a la fi de l'antic règim la senyoria era de la família Matas de Barcelona. La presència dels Bassecourt, corregidors de Lleida, contribuí a l'expansió de l'olivera, com a la resta de la comarca. El castell encara tingué un paper en la guerra del Francès i fou ocupat pels carlins el 1836.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE L'ASSUMPCIÓ

Foto

Edifici gòtic de tres naus i volta de creueria a la capçalera, amb campanar de cadireta. Destaca la magnnífica portalada plateresca del segle XVI decorada amb medallons de tipus renaixentista i una orla d'angelets resseguint l'arc de mig punt de la portalada i les columnes que l'enmarquen. En la mateixa façana trobem les armes dels Santcliment.

IWS

Mapa Web